domingo, 10 de octubre de 2010

LA LENGUA SAGRADA (2)


Anda revuelto el infecto corral de mediocres y corruptos que constituye la política balear con el anuncio de José Ramón Bauzá de modificar, si el PP que él dirige llega al poder tras las elecciones de mayo de 2011, la Ley de Normalización Lingüística, básicamente el llamado Decreto de Mínimos, que establece el espacio mínimo que debe otorgársele al catalán en la educación de las islas. Esta ley es particularmente impresentable, porque ese supuesto mínimo, en la práctica, alcanza cotas casi del 100 %, lo que provoca evidentes y numerosos casos de discriminación en los centros educativos de Baleares, como que no se pueda estudiar en la lengua oficial del Estado español. En fin, esas cosas delirantes que, dentro de la democracias occidentales, sólo suceden en España.

Dicen algunos, con su gruesa voz habitual, que la política lingüística que se ha aplicado en Baleares es y tiene que ser irreversible. Vaya, así que no puede haber, en esta cuestión, cambio alguno que desbarate el sentido que lo anima actualmente. Un razonamiento escasamente democrático, que, al faltarle un mínimo de lógica interna, decide apoyarse en la amenaza de la fuerza para tratar de evitar cambios al respecto en el Parlament (como hicieron, ayer y hoy, sectores catalanistas enfurecidos por las palabras de Bauzá).

Sin embargo, la propuesta de Bauzá, según la también mediocre prensa local, ha 'destapado la caja de los truenos': la lengua no se toca. Resulta que en Baleares podemos tener tasas de paro desbordadas, el peor nivel educativo de España (es decir: el peor del mundo occidental), un bagaje cultural tercermundista, etc.; es decir, todo puede pasar sin que suscite reacciones viscerales. Todo salvo la lengua. La catalana, claro está. A colación de las palabras de Bauzá incluso han salido a la palestra determinados peperos, como el imputado Jaume Font (siniestro personaje, epítome de lo peor que ha producido la pueblerina política balear, inculta y clientelar, que quiere disfrazar sus ilegalidades en la época Matas bajo una supuesta discrepancia ideológica y moral con Bauzá), para escenificar un desgarramiento de sus virginales vestiduras en defensa de lo único sacrosanto que hay en Baleares para la clase política y sus satélites mediáticos (hay que recordar que el PP siempre ha mantenido una actitud muy ambigüa en la cuestión lingüística, y que bajo los gobiernos de Gabriel Cañellas y Jaime Matas apoyaron y aplicaron las políticas de 'discriminación positiva' en favor del catalán que ahora denuncia Bauzá y, con mayor consistencia y rigor, UPyD, cuya última nota de prensa dejo aquí). Peor ha sido la reacción de los grupúsculos catalanistas (ultrafinanciados económicamente por el gobierno local, aunque cuenten con un número ínfimo de afiliados y su representación social sea escasa), como la batasunizada Obra Cultural Balear, que amenazan con una crisis social de proporciones insospechadas. Para que no falte nadie de nuestro penoso establishment, también se quejan los sindicatos mayoritarios.

Cuando uno deja de lado las tonterías pueblerinas tan habituales en Mallorca (esa desatada apelación a 'lo nostro' que dispara todos los mecanismos de la vergüenza ajena) y ese miedo religioso a debatir siquiera sobre la situación lingüística en esta comunidad autónoma, se da cuenta de que Bauzá no cuestionó la sagrada unidad de la lengua catalana, sino que no se puede utilizar, como se hace en Baleares, el catalán estandar para mutilar las variantes dialectales. Entiendo que puede ser discutible este punto de vista, pero no resulta en absoluto tan grave o escandaloso como los vociferantes defensores del fascio catalanista han sancionado lanzándose a la yugular de Bauzá.

Lo he dicho ya en alguna ocasión (disección La lengua sagrada, en la revista Kiliedro), pero resulta deplorable que a cierta clase política, sindical, mediática y cultural sólo le preocupe, en cuanto al funcionamiento de su sociedad, la 'salud' de la lengua catalana. En Baleares llevamos muchos años viviendo un fenómeno paranormal por el cual todo lo que sea defender la lengua catalana es considerado como un rasgo político, moral e intelectual de sentido progresista, mientras, por contra, todo lo que sea criticar la hegemonía de este discurso es tildado irremisiblemente, sin analizar los matices de cada postura concreta, de fascista y ultraderechista. Pero, viendo quiénes son los que emiten esos decretos de bondad y correcto pensar, cuál es su praxis excluyente, se entienden perfectamente las bajas pasiones de este discurso fundamentalista que luego, paradójicamente, resulta claramente minoritario en la sociedad civil, y más teniendo en cuenta que el tejido social de las Baleares se ha modificado drásticamente estos últimos años, contando con el porcentaje de población inmigrante más alta de Europa (del orden del 30 %). El catalán se ha convertido en la 'lengua del poder' en Baleares, mayoritariamente representada en el Parlament (donde apenas se pronuncia una sola palabra en castellano) y en las dos televisiones autonómicas; una lengua que se ha puesto al servicio de un proyecto político identitario y de unos intereses oligárquicos, y, aunque sea minoritario socialmente, permite alcanzar cotas a las que no llega una buena formación universitaria (me refiero a que el Nivel D de catalán se puntúe más en la administración que todo un doctorado, lo que evidencia que la lengua catalana, sagrada como es para los sectores dominantes, se valore más que los conocimientos intelectuales y la especialización investigadora).

La clave de todos estos entuertos tiene que ver con esa ley que institucionaliza una falsedad: que el catalán sea "la lengua propia de las Baleares", cuando, desde hace muchos siglos, compagina este privilegio con la lengua castellana, a la que se califica implícitamente como 'impropia'. Porque no se puede sancionar el uso del castellano en las islas como efecto de una determinada imposición política, cuando el catalán también se impuso en su momento (conquista de Jaime I) con mayor violencia si cabe. No se puede argumentar que una, la castellana, está 'manchada de sangre', con el fin de favorecer la imposición en ámbitos administrativos y educativos de la catalana, porque el mismo criterio la deja en mal lugar.

Es muy frustrante llegar al 2010, tener miles de años de evolución a nuestras espaldas, para certificar el éxito incontestable del 'pensamiento mágico' que considera que hablar catalán o transitar por el carril bici nos hace mejores personas, más guapos y más espabilados.

36 comentarios:

koolauleproso dijo...

En mi demasiado breve estancia en tu tierra (hace ya demasiado tiempo, mañana precisamente se cumplen 18 años de mi llegada allí) jamás tuve problema alguno con la lengua. Basicamente es una cuestión de tolerancia y buena voluntad. Tanto el catalán como el castellano son lenguas romances, hijas del mismo tronco latino. Sólo con muy mala voluntad por todas las partes sería imposible entenderse entre un asturiano y un mallorquín. Claro que si aparecen las malditas banderas y orgullos patrios, sustento del analfabetismo nacionalista (y no lo digo sólo por el catalán) todo es posible. En general creo que cuantos más idiomas se conozcan, mejor. Pero si tendemos a encerrarnos en el papanatismo de "lo mío", vamos mal.
Así que no hagamos de las lenguas (todas respetables, todas útiles) armas arrojadizas, porque acabaremos peleando con los mástiles de las banderas, mientras nos arrojamos pesados diccionarios a la cabeza.
Y ya estoy yo bastante pesimista, para imaginarme panorama tan dealentador

Anónimo dijo...

Estimat Horrach,

Voldria fer un parell de puntualizacions. En primer lloc, quant a la absoluta representació del català en el món de l’educació que pressuposes, hauries de saber que les dades que brandeixes s’escapen de bon tros al percentatge de l’ús que se’n fa del català i del castellà en l’àmbit educatiu. Ho sé per experiència pròpia i perquè les dades que alguns sindicats ventilen, alguns d’ells gens vinculats a la “causa nacionalista” (expressió que detest), així ho constaten. D’altra banda, el nivell de català que tenen els alumnes en acabar l’Educació Obligatòria a Secundària demostren que el nivell de català que assoleixen és notablement inferior al nivell de castellà. A Catalunya, curiosament, saben més castellà que a la resta d’Espanya.

En relació a l’estigma reaccionari (i no democràtic) que identifiques en aquestes mesures que intenten promoure l’ús del català, sobretot quan fas referència a les democràcies occidentals, et diré que no t’has molestat en documentar-te sobre les polítiques lingüístiques que s’implementen en aquelles països que tenen més d’una llengua oficial. Suècia n’és un exemple. A Europa, en general, tenen una concepció més oberta de la riquesa cultural i lingüística que suposa l’existència de més d’una llengua. Afortunadament els prejudicis i estereotips són en aquests països una excepció. A les universitats alemanyes el català està deu vegades més present que en les universitats que hi ha a l’Estat Espanyol. Quina ironia, no?

Vincular les taxes d’atur i d’incultura (absolutament reals) que es donen a les Balears amb l’ús i promoció de la llengua catalana és d’una simplicitat inquietant. A Andalusia i a Extremadura, no hi ha atur i incultura? Que no ho fan tot en castellà, allà? Més aviat el problema econòmic obeeix a una incapacitat per sortir d’una economia basada en el turisme, en la construcció i, quan les coses van bé, en el consum intern. Incapacitat per diversificar la indústria i el sector terciari i, sobretot, incapacitat per potenciar el sector quaternari (I+D+I).

El senyor Bauzá —me surt de l’ànima, perdona’m— no és més curt perquè no s’esforça més. Ho dic perquè col•legues del seu partit n’estan ben espantats dels seus comentaris, i no només d’aquells que fan referència a la qüestió lingüística. “Aquí deim tassó i no got, deim moix i no gat, aquí salam l’article” diu aquest nou filòleg. Això és perquè no deu haver anat a Menorca, que sí diuen got, i supòs que tampoc ha anat per Cala Gat, a Son Servera. Definitivament tampoc ha anat a Pollença, que mai utilitzen l’article salat.

Horrach dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Horrach dijo...

Hola de nuevo, Koolau. En efecto: si hay buena voluntad, determinados conflictos no deberían darse. Pero buena voluntad no hay demasiada en este caso, sino mala fe y ganas de inventar nuevas realidades, muy distintas de aquella que caracteriza a la sociedad balear. Por eso en la calle no se dan las mismas sensaciones que en otros ámbitos más oficiales.

Anònim, imagin que ets en Biel, corregim si m'equivoc. Te contestaré punt per punt:

1. A s'educació pública es català és el dominant absolut, casi total. A sa privada sa cosa està més equilibrada, i si ets en Biel sa teva experiència docent directe està vinculada a sa privada, no a sa pública. A més, una petita conya: deu ser que els espanyolistes ja no són lo que eren, quan dus tants anys fent feina a una escola tant conservadora i espanyolista...

2. Això de que els alumnes surten més formats en castellà que en català no me consta, sino tot lo contrari. Per lo que m'arriba, gens ni mica. I per lo que he vist amb els meus ulls, quan he treballat fent repàs a sa Fleming me va sorprende molt lo contrari: sa quantitat impresionant de faltes ortogràfiques que feien en castellà, i ses poquíssimes que feien en català. I això que sa majoria venien de families castellanoparlants.

3. No me consta que Suècia sigui bilingüe. Sí sabia que ho és Finlàndia, a on son oficials el finés i el suec. Però, també per lo que jo sé, els defensors del suec a Finlàndia no duen unit a la llengua un projecte polític com sí succeeix aquí. I és aquest projecte de fons, defensat per uns de manera més agresiva que per altres, lo que dificulta sa convivència entre els dos idiomes a s'educació pública i a s'administració (de fet, no pretén cap tipo de convivència, sino un gir total, un canvi total de llengua vehicular, cosa que podria tenir sa seva lògica en una regió qie s'independitzàs, però no a una comunitat autònoma de s'Estat espanyol).

També hi ha altres paisos que tenen més d'una llengua oficial, com Suïssa i Bélgica, però en cap d'aquests dos casos ens trobam amb una cosa que sí passa a Espanya, a on hi ha una llengua que es xerra a tot s'Estat. Als dos paisos citats, cadascuna de ses llengües té una regió de parlants concreta, cap d'elles son generals a tot s'Estat. Per tant, no se poden comparar ses seves situacions amb s'espanyola. Per això és tant discutible que a regions d'Espanya no es pugui estudiar, dins s'educació pública, en la llengua oficial de tot s'Estat.

4. No he vinculat s'atur o es baix nivell escolar amb sa llengua, només les he juntat, posant-les al mateix sac de problemes. No dic que una cosa sigui sa causa definida de s'altre. O a lo millor no m'he expresat com volia.

Estic d'acord amb lo que dius de sa construcció i es turisme.

5. Saps perfectament que gent del PP que està en contra de lo que ha dit en Bauçà tenen altres motius que els lingüístics, amagats de forma poc subtil. Per exemple, es teu ex-batle, senyor Font, un caradura que sempre ha viscut de sa política i que ara està acollonat perque li prenen sa cadira. Altres tampoc estàn entusiasmats perque, encara que pertanyen a un partit d'implantació nacional, han entregat sa seva política municipal en mans del discurs més pagés i provincià.

I deixant de costat sa millorable i poc inteligent explicació filològica, en Bauçà lo que diu, finalment, és una defensa de sa possibilkitat d'estodiar en castellà a s'escola pública. Per lo vist, A MOLTS DE BALEARS AIXÒ TANT SIMPLE I LÒGIC LIS PAREIX EL PITJOR DELS CRIMS. En fi.

abraços

Anónimo dijo...

Que els membres de l’OCB són terroristes? Que en coneixes cap? No van armats, t’ho puc assegurar. Fins i tot parlen (o xerren, si vols la variant dialectal) en castellà. Molts d’ells són uns enamorats dels escriptors que escriuen en castellà. Viatgen i estan oberts a tota mena de novetats. No t’equivoquis, ni viuen en comunitat, ni practiquen rituals ancestrals, ni es conjuren contra ningú. Tampoc estan en contra de les variants dialectals, ni volen mutilar res. Gairebé tots ells xerren, i a vegades escriuen, en un català que els permetria comunicar-se amb el padrí del meu padrí. Ara, has de saber que existeix una cosa anomenada estàndard, i serveix per unificar criteris alhora d’expressar-se per escrit i, en general, en l’àmbit formal. A que quan llegeixes a Juan Abreu i a Jesús Ferrero no hi veus massa diferències? Això és perquè tots dos varen aprendre un castellà estàndard. I tanmateix, cada un d’ells parla en la variant dialectal. Faltaria més!

El català és la llengua del poder, dius. No ets pensis que les grans fortunes estiguin en mans dels defensors de “lo nostro”, com dius tu. Sí es la Llengua pròpia. I això per una senzilla raó. El castellà de facto ha estat una llengua relativament nova a Mallorca. Fins fa uns seixanta anys, en un societat fonamentalment agrícola, molt poca gent sabia castellà. Només una petita part de la nova burgesia va decidir immergir-se en el castellà, per allò del prestigi social. Segles de convivència amb el castellà! No ens inventarem la història, ara. Clar que les primers fornades de mallorquins que varen començar a alfabetitzar-se ho feren en castellà. Saps què passà? Que el català no existia com a llengua reconeguda. I d’aquesta manera entendràs que és difícil.

Anónimo dijo...

I aquest menyspreu a la gent de poble! No és propi del teu tarannà democràtic, això! No home, que als pobles si fan molts de recitals de poesia, hi tenim pintors, gent que llegeix i viatja, i fins i tot es fan concerts de Jazz. Mira tu si en fan de coses aquesta gent de poble.

Res home, agafa-t’ho amb tranquil•litat. I dóna records a na Rosa Diez, sobretot si torna a visitar a n’Aminetu Haidar. Una deu per totes dues. Sobretot per na Rosa Diez, que donant suport a aquesta nació sense estat va donar mostra de la seva coherència. O era per fer-se la foto?

Una abraçada, Horrach. I no t’enfadis!!

Biel

Horrach dijo...

A Palma es castellà se xerra, Biel, fa molts segles. Als pobles fa menys temps, és cert, però sa major part de sa població balear sempre ha estat palmesana. I ja que estàvem abans amb es dualisme progressista-reaccionari: dels pobles, balears o d'altres llocs, no ha vengut cap canvi positiu en els darrers temps.

En quan a s'estàndard, no estic en contra, gens ni mica. Però sí me costa acceptar algunes de ses seves maximalistes aplicacions.

OCB: com a organització, és de lo pitjor que he vist, en quan a discurs i en quan a expresió de ses seves idees. No duen armes, però amedrentar i insultar són dos elements que practiquen sovint. A mí me pareix de puta mare que existeixi un grup així, lo que no entenc és que ses administracions públiques els subvencionin de forma tant exagerada.

Horrach dijo...

S'esport més practicat pels nacionalistes és sa comparació sense criteri, i ara li ha tocat al Sàhara. Res a veure, per variar.

Sí, els pobles mallorquins son 'preciosos', sobre tot pels seus curiosos habitants. Encara no n'he trobat cap de poble (i darrerament hi vaig molt, a ses fires que participa sa meva al-lota) que no cregui que ses seves quatre coses són el centre del món. També passarà amb molta gent de ciutat, però com a mínim hi ha més varietat i pluralitat.

PS: en quan al jazz, no sabia que en John Zorn fos pobler :)

Horrach dijo...

A na Rosa Díez la podràs felicitar personalment quan vengui a recolzar als membres de UPyD que entraràn, el proper maig, a Cort i al Parlament.

PS: per cert, podries dir-li a n'en Mateuet Ferrer que quan xerri de UPyD s'informi una mica més, perque ha incurrit amb alguns errors 'de bulto'.

Anónimo dijo...

No home, jo faig feina a una concertada, però tenc molt de contacte amb la pública. Jo vaig estudiar a la publica. Digues qui són aquests nins de la Fleming, perquè els convidaré a sopar.

Fins no fa molt el castellà no era la llengua de tot l’estat. Ho ha estat per imposició. La diferència amb els països que cites és que allà no s’ha volgut imposar una llengua hegemònica.

Que la major part de la població fins a l’entrada de la dècada dels 60 vivia a Palma? Què? Què? Què? Saps com era Mallorca abans de l’aparició del turisme? Ho saps?


Te record que jo visc a Palma, però venc de poble. Ara ja sé que Palma és um mossàic de tendències.

Anónimo dijo...

Que passis un bon dia de la Hispanitat

Horrach dijo...

Imposicions: ara és quan me diràs que es català és una llengua neta de sang i voluntat de domini. Que en Jaume I visqués fa segles no li lleva culpes a la seva obra. Lo únic que deman és ser conseqüent, i si utilitzam un criteri en un cas (castellà) també l'hem d'emprar per l'altre (català). Jugar a dues cartes, segons convengui, és una mica lleig.

Palma: se proporció actual (la meitat de sa població total) no és sa mateixa que fa dècades, però ja hi sortia guanyant.

Horrach dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Horrach dijo...

Segur que t'enrecordes tú més que avui és el dia de la Hispanitat. De fet, m'ho acaves de recordar (jo estava pensant amb sa tesi, sa meva al-lota i en Derrida). I és que ningú pensa tant en Espanya com els nacionalistes catalans.

Horrach dijo...

Per cert: te record que tenim unes canyes pendents.

Anónimo dijo...

Venga, una abraçada

Queden pendents les canyes.

Anónimo dijo...

Acab de veure els teus missatges al facebook. No et contest allà perquè no t'hi veig. he rebut els missatges al meu correu, però no al meu facebook.

D'acord, accept que també Jaume I va tallar caps. Saps què passa? Que no som monàrquic, i que ara mateix pas per una etapa molt crítica amb el món musulmà.

El text és meu. M'agrada escriure en castellà, quan vull.

No tenc prejudicis amb les llengües, jo. En Laporta? És populista i demagog, però efectiu.

PD: no et perdis la desfilada de les forces armades. ;-)

Biel

Horrach dijo...

Lo del Facebook ha estat per tocar-te una mica els collons, però sense malícia (o amb malícia de nivell 1).

Pues es texte m'ha agradat, més que res pel tò subsuelític que desprén. Hi ha qualque punt que no suscriuria (el ressentiment contra els intelectuals, per exemple), però en general té sa força d'una autenticitat patida interiorment.

abraços

PS: me tens intrigat: en què és 'efectiu' en Laporta? Ho dius a nivell esportiu o a nivell polític?

Xavi dijo...

Bon dia Toni, no he pogut evitar contestar. Com sempre, amb aquesta tema, estic ABSOLUTAMENT en desacord amb tu. Massa prejudicis en tant poc espai.

Una abraçada! I fes feina amb es Beiträge cony! Jejejejeje..

Horrach dijo...

Xavi, ja sé que no t'agrada massa es texte, però ja que hi ets podries explicar ses teves raons. Sa meva postura pot estar expressada de forma una mica agresiva però se pot resumir amb una frase senzilla i jo crec que impecablement lògica: perquè no es pot fer que es pugui estodiar en castellà a Balears si un ho desitja?

Es podrien fer dos models que no perjudiquerien a ningú: un en català, amb s'asignatura de castellà feta en castellà, i un altre modelo en castellà, amb català feta en català. Així tothom sortiria guanyant... bé, tothom llevat dels ultradogmàtics als que lis precupa més la llengua catalana que el coneixement i el saber en sí.

I, més encara: lo pitjor de tot és que pareix que ni es pot xerrar des tema, lo que demostra lo dogmàtic de sa postura política-mediàtica vigent. Que es tema sigui tabú crec que és algo molt significatiu, sobre tot tenint en compte que en sí és, o hauria de ser, algo poc intimidant.

abraços

Horrach dijo...

Per cert, no sé on veus el prejudicis lingüístics per sa meva part. Te record que soc mallorquí, amb segles de generacions mallorquines a ses meves espatlles, així que difícilment puc tenir prejudicis contra sa llengua catalana. Sí les tenc contra s'estupidesa i sa mala fe, vengui d'on vengui.

Això sí, és curiós que jo, amb ses quatre cames mallorquines, defensi els drets dels castellanoparlants, i tú, amb moltes arrels peninsulars, facis just el contrari, jajajaj.

Xavi dijo...

Amb aquestes qüestions sempre ens passa igual, a n'es final esteim més aprop del que pensam. El que passa és que la forma d'expossar la teva posició et radicalitzes, ho a mi m'ho sembla.

La diferència jo crec que està en com analitzes la realitat parlant de l'illa. Em sembla, des del meu punt de vista, que la situació de la llengua no es ni molt manco la que tu mostres. I jo sóc l'exemple més clar: la meva capacitat d'expressió en la llengua pròpia de la terra on he nascut és molt deficient, i tinc estudis universitaris i he estudiat en català tota la vida. No puc, sincerament, asumir la linea marcada pel teu texte.

Ara bé, una altra cosa son els defensors identitaris de la puresa (espanyola i catalana). Però no es pot reduir el problema de la llengua a la ideologia, i em sembla que, enfront les ignorants declaracions del senyor Bauçà, has donat un resposta prou significativa.

Jo he fet feina a un institut públic. Poc, és veritat. Però la realitat lingüística allà dins no se sembla gens a la que tu exposes. I quan dic gens, vull dir gens ni mica.

I sí, no masses arrels mallorquines tenc, però per a mi no és una discussió genètico-filial, identitària, sino carregada d'un component històric propi i d'una realitat característica.

Una abraçada!

Horrach dijo...

És molt possible que a mi se m'en vagi sa mà quan intent defensar una postura, i al blog he donat alguns exemples, però el nucli des meu punt de vista crec que és molt raonable, més ques res perque és s'opció que perjudica a menys interessats, mentre que s'actual deixa damnificats pel camí.

Lo important és treure aquest debat precisament del pla identitari, això seria lo ideal, però pareix molt complicat fer-ho avui dia a Balears, sobre tot quan resulta que és un tema tabú, repeteixo, i no es pot ni plantejar cap possible canvi de sa legislació corresponent. No puc entendre, de cap manera, sa sacralització d'aquest tema, i molt manco encara que sigui gent tant radical como sa de s'OCB o el periòdic Balears sa que adjudiqui qui és 'radical' i qui és 'democràctic' en aquesta qüestió. I si és tant difícil treure el problema de s'àmbit identitari és perque funcionen de forma legalitzada dos termes que no poden estar més polititzats en sentit identitari: 'llengua pròpia' i 'normalització lingüística'. Sa política lingüística que funciona a Balears és la dissenyada per la sociolingüística catalanista, i això ja situa el cas a un punt identitari que precisament és el que se vol fixar de forma casi absoluta, sense deixar opció a cap tipo de crítica. Hi haurà gent que defensarà el model vigent que no sigui ultra, com és es teu cas, però sa ideació des model i sa seva aplicació està dirigida precisament per ultres.

Una altra cosa: no podem tampoc quedar-mos amb s'experiència reduïda que pugui tenir jo o sa que puguis tenir tú al món educatiu, sino que hauríem de tocar elements més fermes per discutir segons quins punts. Per exemple, lo que diu una llei del 1990, el decret 100/1990, quan estableix que el català es l'ÚNIC idioma de s'administració (llevat de contades excepcions). Més: el famós Decret de Mínims (92/1997) estableix que és el català sa 'llengua vehicular' (un altre concepte clau) de s'ensenyança no universitària, marcant el mínim del seu ús en el 50 %. Que no s'hagui arribat encara al 100 % depén exclusivament dels determinats Consells Escolars.

Sa creació al 2002 de ses fantasmal Consell Social de la Llengua Catalana és una altre element no necessari si lo que pretenem, com dius, és analitzar i tractar el problema des de un punt no identitari, perque entre ses labors d'aquest consell sa principal és vetllar perque sa "planificació lingüística general" no segueixi cap altra camí que el de s'aplicació proresiva del català a tots els àmbits de s'adminitració i de sa societat.

Si encara ses posicions maximalistes del catalanisme no funcionen al 100 % a s'enseñança és perque exclusivament sa societat balear és poc representativa de ses formes que caracteritzen a sa fauna polític de ses illes.

abraços

Anónimo dijo...

Em pareix molt poc educat per part seva criticar de forma tan poc respectuosa la cultura de Balears, les seves gents i a les institucions, empreses i organitzacions, a l'igual que als mitjans de comunicació. El pitjor de tot es que voste tingui la poca vergonya de comparar una organització de defensa de la llengua amb una altra que dona suport a terroristes i assasins.

Que passi vostè molt bona tarda.

Horrach dijo...

OCB ha simpatitzat, de sempre, amb allò que alguns han anomenat "izquierda abertzale". A mi no m'agraden els eufemismes i soc una mica més clar.

Però, ja dic, a mi no me pareix malament que existeixi sa OCB, però lo impresentable és que jo lis tengui que estar pagant es sou. Es diners públic hauria d'estar més controlat.

igualment, bon horabaixa

Horrach dijo...

Interesante artículo sobre la cuestión, del ex-alcalde de Palma Ramón Aguiló:

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2010/10/15/teme-voto-feroz/611132.html

Anónimo dijo...

Este tema me inquieta especialmente, pocas veces doy mi opinión al respecto.
Me es muy difícil entender la cerrazón y la hipocresía que mueve alguno de estos debates. En el lugar donde trabajo, el catalán D son 60 puntos, mucho mas que los créditos que pueden dar el reciclaje, los cursos y otros idiomas como el ingles, hablo de la sanidad, donde se necesita un gran numero de profesionales de la península. Si no tienen el catalán no acceden a un trabajo fijo, están siempre en la cuerda floja, pero los necesitamos…es como mínimo para cabrearse, los de la península argumentan que en su comunidad, cualquiera de baleares puede acceder una plaza pública en igualdad de derechos, los de las islas…pues vete a tu comunidad! les llaman fascistas, es el día a día, el asunto quema mucho.
¿Con cuanta ventaja tenemos que correr en la carrera ?
Creo que el precio por la ventaja es caro y obvio. No es una competición honrada, no es justa para el futuro de Baleares.
Pero es lo que se pretende, que una persona recién salida de la carrera y con catalán, adelante por dos cabezas al pringao que se lo ha currado preparándose y con experiencia.
Perdón si he desviado un poquitín el tema.

Saludos.

Serafin dijo...

Necesitais a Ciudadanos en las Baleares. Creo que estais peor aun que nosotros aquí en Catalunya.
Nosotros tenemos un tripartito, vosotros…que era? Un hexapartito, un heptapartito?

Necesitais un partido como Ciudadanos y con urgencia, no se si se presentan en Baleares.

Por cierto, yo que he hablado mal de Ciudadanos en alguna ocasión, básicamente por no pactar con UPyD, me siento entusiasmado por el crecimiento del partido en las encuestas.

Creo que es la única esperanza para salir de la espiral histérica que ha emprendido el nacionalismo catalán en estos momentos, y sobre todo para hacerle pagar caro al PSC su permanente sinvergüencería.

Las encuestas dan 4-5 escaños a Ciudadanos, y estoy hablando de la Prensa del Movimiento, tipo AVUI o La Vanguardia. Me siento optimista en relación a la regeneración (o su comienzo) de la vida política en Catalunya.

Saludos.

Horrach dijo...

Anónimo, muchas gracias por su contribución al debate, que en absoluto considero que se 'desvíe' del tema, al contrario, enfoca su raíz creo que esencial: sacar tajada. En suma, que la meritocracia se vea relegada por una competencia con la lengua catalana aunque esa competencia no sea lo más importante en cada caso. En España siempre nos inventamos excusas para el resentimiento, es decir, para que unos más mediocres, gracias a ciertas estratagemas, pasen por delante de otros más formados.

Serafín, hola de nuevo, tu presencia siempre se agradece por aquí abajo. En cuanto a C's, ya existió en Baleares (de hecho, fui de los que formó su primera coordinadora regional), aunque en Baleares ha sido fagocitada por UPyD, que es a donde nos pasamos muchos de los integrantes del primer C's. De hecho, parece que UPyD puede tener alguna opción de entrar en el Parlament, aunque aquí está más complicado que en Cataluña porque el mínimo está en el 5 %.

Y sí, en Baleares batimos el record catalán de más partidos metidos en el gobierno, con 6 (PSOE, IU, Verdes, PSM, UM y ERC), somos unos cracks, siempre a la vanguardia... De hecho, el "cordón sanitario", es decir, el 'todos-contra-el-PP' creo que lo patentamos aquí, en 1999, con el primer Pacte de Progrés.

Por cierto, ¿has visto que últimamente algunos defensores de la izquierda en Cataluña comienzan a plegar velas? Me refiero a Javier Sardá y Javier Cercas. ¿Debe ser un signo de un cambio más profundo?

saludos a ambos

Serafin dijo...

Horrach, supongo que esos que dices (Sarda y Cercas) eran del PSC, no?

No me extrana que plieguen velas, la trayectoria del PSC desde el 2003 ha sido tan increible, que solo una muy profunda regeneracion puede ponera al partido de nuevo en liza.

En el PSOE estan tan hartos, que yo no descarto una ruptura en el futuro a medio plazo.

Por cierto, Enric Juliana ha escrito en La Vanguardia que la reciente remodelacion de Zapatero supone el fin del "postmodernismo". Yo no diria tanto, pero por algo se empieza.

Volviendo al PSC, lo que esta claro es que estamos ante el fin, sino del PSC, si de cierto PSC. Y del payaso de Montilla, especialmente.

Horrach dijo...

Pues si acaba escindiéndose totalmente el PSC del PSOE ya no quedarán dudas de la debacle de los socialistas en las próximas generales, sea el 2012 o un año antes. Porque aunque el PSOE, si se da la ruptura, tuviera reflejos para montar otro PSC distinto, muchísimos votos se irían ya a la alcantarilla.

saludos

Sonja dijo...

Yo me pierdo entre tanto sofisma, la cuestión es simple ¿puede estudiar un español en castellano en Balares? respuesta: no.

Eso es imperdonable y el resto palabrería.

A los nacionalistas se les llena la boca con el término "llengua materna" refiriéndose claro está a la suya propia, el resto de lenguas no son maternas claro, son de Kripton.

Resulta que mi lengua materna es el castellano y siempre he vivido entre una y otra provincia catalana.

Eso es lo que pretenden evitar a toda costa metiendo el catalán en vena en "les escoletes" a los lactantes, piensan tal vez que las tiernas circunvoluciones cerebrales se desarrollaran de la forma deseada, y así podrán decir que todos los ciudadanitos de baleares a partir de tal fecha tienen como lengua materna el catalán y así se quitan de enmedio ese pequeño e incómodo problema de los derechos humanos de los castellanoparlantes/kriptonitoparlantes.
Pasarán legalmente a la no existencia.

Lo que da verdadera risa es que si un@ pasa por delante de colegios como Pius XII, resulta que los muchachuelos, "en saliendo" del cole hablan entre ellos castellano.

Ese es el problema eterno del catalanofascismo, el momento de recreo, el momento de libertad de elección por la que se prefiere una lengua y no otra, por las razones que sean, supongo que lo solucionarán poniendo comisarios lingüísticos en las esquinas al igual que pretendían hacerlo en los recreos.

Y no creo que debas pedir disculpas por lo que escribes Horrach, ellos jamás se avergüenzan de su radicalismo.
Y bien que hacen, conste que les admiro, al menos son gente que lucha por algo, simplemente nacimos con gustos diferentes.

P.D. Al PP lo va a votar su p. madre.

Horrach dijo...

Gracias por su contribución, Sonja. A mó lo que más 'gracia' me hace de todo esto es que se apele a un supuesto consenso social sobre la necesidad de que sea el catalán la lengua monolítica en la enseñanza, porque hasta el momento nadie me ha podido demostrar que ese consenso se dé en Baleares. Si acaso lo habrá entre determinados partidos políticos y diversas asociaciones, pero eso de que unos cuantos digan lo que piensan sobre el particular 1 millón de personas sin referendum o cosas así mediante suena mal.

saludos

Anónimo dijo...

Aquí molta gent es queixa de la imposició del català, però veient com escriuen crec que tota la imposició que en facin serà poca: texte, sa OSB, lis, m’en vagi, soc mallorquí (= soca mallorquina), estodiar... En castellà fan tantes faltes? No ho crec.
Joan

Anónimo dijo...

ODA A LA PAU

I vo gritando pace, pace, pace.

Petrarca.

Furga en el pit de l`odi vell.
La teia de la guerra encara té el cremell
Mal apagat, i sembraper tot el món alarmes.
Engendra el llamp el núvol dins el seu flanc obscur.
Els pobles tots fan armesper el combat futur:
Els pobles tots vetllen armes…

D´on saltará l`espuria que abrandará el foc nou?
I aquella fissor bél.lica que les banderas mou?
Seran l`Escítia o l`Asia qui ens trametran llurs hordes
o la Germánia , sávia en tot enginy de Mart?
No ho sé: peró bé es veu , que ocultes com un part,
Sw van inflant les guerres sordes.

La Terra, com a l´hora que va infantá els titans
que al Cel mogueren guerra, infantará les grans glopades de guerrers i d´armes homeieres,
i baionetes hórrides i espases i canons,
i l`onda dels cavalls i el llamp dels escuadrons
i un vol ombrívol de banderes?

Llorenç Riber

Paz para todos

Anónimo dijo...

Oye, pues quedate en el subsuelo a ver si a los topos les interesa tu verborrea...

Related Posts with Thumbnails