lunes, 28 de marzo de 2016

'SA NORMA SAGRADA'

       

        Sa semana passada se va publicar es meu segon llibre: Sa norma sagrada. Un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears, editat per sa Fundació Jaume III. Si es primer (Disecciones, Sloper; firmat com Johannes A. von Horrach) ja va ser polèmic, imagin que aquest encara ho serà més. Perquè toca un tabú des nostros dies: es discurs des catalanisme a Balears.
       Escrit amb en Joan Font Rosselló (jo m'he encarregat més o manco des 65% des llibre. És exclusivament meu s'epíleg: 'Identitats expiatòries'), li hem dedicat uns dos anys de feina i investigació, cercant arxius, llegint obres importants que han definit es canon de lo que s'entén com correcte filològicament xerrant, i hem vist que per molt que se digui hi ha més d'ideologia maximalista que d'esperit científic en es catalanisme balear. Qualcú dirà que sa Jaume III (de sa que no som membre, sino un col·laborador) també té sa seva ideologia, però en aquest cas no és així si observam que sa mateixa postura que defensa, una reivindicació de sa pluralitat des català, és a dir, un ús habitual i públic de ses seves modalitats, coincideix amb sa de reconeguts independentistes com es filòleg Albert Pla Nualart (responsable lingüístic des diari Ara), o es pare de sa sociolingüística catalana Lluís V. Aracil. Simplement se planteja que, de sa mateixa manera que a Argentina s'empra sa seva modalitat des castellà i no sa modalitat espanyola, en es medis de comunicació balears se pugui fer lo mateix.
         En fi, lo que m'agradaria, al marge de que agradi o no, és que es crítics al manco se prenguin sa molèstia de pegar-li una ullada en es llibre (si s'el llegeixen sencer, ¡els convid a cafè a tots!). Perquè no seria es primer pic, com recordam en es text, que critiquen algo sense coneixer-lo. Una molèstia que jo i en Font mos hem pres seriosament amb aquest llibre, com dic, dedicant-li centenars d'hores a culejar arxius i biblioteques, i en es meu cas fent un sacrifici alienant: deixant de banda per un temps a Proust i Derrida per exposar es meu cervell i sa meva dignitat intel·lectual a analisar es texts de Gabriel Bibiloni, Damià Pons o Bernat Joan. Probablement d'aquestes seqüeles que m'han deixat no me pugui recuperar en molt de temps.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Mi más sincera enhorabuena por su libro. Usted y Font son dos valientes con la cabeza muy bien amueblada.

Related Posts with Thumbnails