lunes, 30 de septiembre de 2013

LOS OTROS


                           (artículo publicado hoy en El Mundo-El Día de Baleares)



 Hace unos días estuve en 1987. Soñé que me despertaba en la Palma de mi infancia, en pleno barrio de La Soledad. El panorama era fascinante: el s'Hort Nou donde nació mi padre (hoy es una grotesca finca de Drac), pantalones acampanados, coches pleistocénicos y ni una sola camiseta verde. Paseando por las calles de la barriada sembradas de jeringuillas (era el boom de la heroína), apenas me tropecé con inmigrantes, aunque sí con muchos peninsulares. La geografía humana ha cambiado mucho en poco más de dos décadas.

Empapado de las imágenes y sensaciones de esa época, últimamente he hablado con varios amigos (no mallorquines) sobre el tema de los chuetas. No acaban de entender que la fobia contra este colectivo, firme y constante durante unos 5 siglos, se haya diluido de forma tan rápida, sobre todo en Palma. Mi explicación la encontré justo en mi sueño: los 'forasters'. A mediados del siglo XX, la llegada de peninsulares castellanohablantes provocó que los chuetas, habituales representantes de la alteridad frente a la cual la sociedad mallorquina se afirmaba, ya no fueran vistos como algo tan extraño. Al menos los chuetas eran mallorquines, debían pensar los nativos limpios de los 15 apellidos. Ramón Aguiló (padre) asegura que no se superó el problema, sólo se olvidó; pero sin duda su elección como alcalde de Palma fue el hito que demostraba un importante desplazamiento previo.
Con el cambio de siglo llegaron los inmigrantes africanos y sudamericanos, que a su vez desplazaron en el altar de otredades a los peninsulares, que al menos eran españoles. La sustitución del despreciado ha venido acompañada por una mejor aceptación. O por una aversión menos exaltada, porque forasters e inmigrantes no fueron arrinconados en guetos, ni tampoco discriminados legalmente. Se ha producido una atenuación progresiva, de la misma manera que a los chuetas ya no se les quemaba vivos, como sí sucedió con los últimos judíos.
En mi infancia de los 80 apenas percibí rastros de chuetofobia, pero sí un indisimulable odio dirigido contra los forasters. Esa aversión generalizada, con el repugnante 'barco de rejilla' como estandarte, afectaba también a gente de la cultura. Guillem Simó, hombre educado y sensible, registró en sus diarios póstumos (En aquesta part del món, 2005) reiterados ataques contra los peninsulares: “És possible escriure o viure envoltat de forasters? Als energúmens forasters, ni els salut” o “els miserables fills d'immigrants andalusos que omplen Palma de merda”. La arraigada pulsión mallorquina por la homogeneidad reaparece de vez en cuando con dentelladas similares, aunque afortunadamente la resignación (no aceptación plena) ante la diferencia ha conseguido hacerse un hueco.

9 comentarios:

Anónimo dijo...

Mi infancia fue en Son Cladera y le aseguro que recuerdo perfectamente como en la carnicería donde vendían huevos y salchichas "pichas de gato" y que se yo que fritangas peninsulares, se gritaba ¡¡"Mallorca es nuestra"!! no tuve ninguna ventaja por ser mallorquin, al contrario. ¿Colonizaron la barriada y la delincuencia de palma? lo del guetto xueta no lo comparto,las jeringuillas también las utilizaban los mallorquines ¿o es que no recuerda a Xesc Forteza con su ironía en Majorica?.

El grito imperialista del Mallorca es nuestra, es sustituido hoy en día por los alemanes y sus famosisimas bromas del lander Balear.
En fin tenemos cosas en común le doy la razón, somos barrio-bajeros de los 70,mis amigos eran todos forasters y lo siguen siendo, el foraster era el boludo o panchito, kulungele, etc... de hoy en día.


En Argentina los emigrantes españoles eran los gallegos, y los chistes de Lepe o el barco de requilla, se quedan en nada si los comparamos con la mala baba de los porteños.





http://www.youtube.com/watch?v=fOvhnwkZZL0

Aguiló Jr, dijo...

Bon article Mr. Horrach, tenc però els meus dubtes, ja que potser les coses no són tan simètriques com pareixen. No estic del tot segur que es tracti d'una "substitució", com qui substitueix sa roda des cotxe homofòbic per una altra. Crec que hi ha nivells, marjades sinistres que, segons s'època i ses nevessitats polítiques, pugen o baixen.
Sa meva experiència és, òbviament, algo diferent. Encara record quan tornava a casa de s´escola (Mata de Jonc)i llegia amb es meus ulls de 7 anys allò de "Cap batle xuetó" "xuetons fora", "mort a nes xuetó" i també en foraster "Aguiló judío te vamos a quemar" i coses parescudes. Una delícia. Cada mes en solia haver-hi una de nova, més o menys cruel i original. Lo més curiós és que tant es mallorquins com es "forasters integrats" utilitzaven s´excusa des judaisme per insultar i depreciar. A mi, personalment, fa uns anys, caminant per Les Rambles, un mariano ben turbio me va dir: "Judío cabrón!". Em vaig quedar de pedra, més que res, perque a ca nostra som tots ateus. En fi, una aferrada.

Johannes A. von Horrach dijo...

Hola anónimo, bienvenido. Sí, claro, las jeringuillas también las utilizaban los mallorquines, creo que en el artículo no digo lo contrario (claro que me acuerdo de 'Majórica', lo único potable que hizo Xesc, aunque la droga que aparecía, si no recuerdo mal, era cocaína).

LO de los alemanes es diferente. Todavía me acuerdo de la famosa frase de Arzalluz, "vivir como los alemanes en Mallorca", dicho como si estos vivieran mal, y ya sabe que no. Una amiga que trabaja (en Mallorca) con alemanes e ingleses (y ella es medio alemana) me dice que los ingleses son más majos porque, aunque discrepen de cómo hacemos las cosas aquí, no se meten; en cambio, los alemanes dan lecciones algo paternalistas.

En cuanto a los españoles en Argentina: Borges contaba que había muchos mallorquines en Buenos Aires, dedicados a confiterías... y otros lugares de vida alegre.

saludos y gracias por su comentario

Johannes A. von Horrach dijo...

Aguiló Jr, benvingut, un plaer tenir-lo per aquí, sobre tot tenint en compte que s'article es xerra del seu pare.

Clar, sa substitució no ha estat total, vull dir que certs elements de persecucions en declivi no s'han eliminat del tot. Encara perdura sa chuetofobia, però d'una manera molt més concreta, no és ja algo generalizat. En el cas del seu pare, record atacs d'aquest tipus sí, però clar, combinat amb una majoria al consistori. Ja dic: uns anys enrera li diuen a un palmesà que el seu batle als anys 80 sería un xueta no s'ho creu ni fart de whisky de malta.

El cas del judaïsme ja és més greu, i no hi ha manera de que s'espasi. Sempre he estat bastant sensibilitzat amb aquest tema, vent que antijudaïsme ha sobreviscut durant segles inclús canviant els elements que la justificaven (vull dir, primer eren 'es poble deïcida', després els capitalistes, després o alhora els comunistes, ara els sionistes, etc.). Realment han estat els jueus es 'chivo expiatori' més habitual per sa humanitat.

una aferrada i fina aviat

Aguiló Jr. dijo...

Benvolgut Johannes,
Gràcies, igualment un plaer guaitar per aquí.
Efectivament, va ser tot una fita i potser va contribuir a establir una certa normalitat.
I clar, hi havia una majoria al consistori. Però mentres convenia. Molta gent d´aquest consistori, sobretot gent que s´inflava diguent lo d´esquerres que eren, quan ses coses no anaven com ells volien, tot d´una tiraven des seu insult preferit. Que evidentment era "Aguiló xuetó". Si jo li contàs... Un altre dia i amb un bon whisky de malta.
Una aferrada
Ramon

Johannes A. von Horrach dijo...

Ara record un episodi que demostrava que a certa esquera (en aquest cas, el PSOE) s'antijudaïsme era molt viu: n'Alfonso Guerra feia molts de comentaris antisemites durant sa Transició referits als germans jueus Múgica Herzog, Enrique (ministre i defensor des poble) i Fernando (assassinat per ETA).

una aferrada i fins aviat

Anónimo dijo...

Senyor Horrach, m'encanta llegir els seus escrits erò hi hauria ca ossibilitat que ho fes amb una lletra mes obscura o amb un fons mes clar? costa molt discernir les lletres i es certament una ena erque el segueixo molt atentament. La lletra que va entre la o i la q no funciona al meu teclat. disensi la seva omisió i rebi una forta abraçada.

Johannes A. von Horrach dijo...

Anónim, gràcies per ses seves paraules. Però no acab d'entendre sa seva petició: sa lletra és negre, i es fons blanc. Tal vegada sí es podria dir que es tamany de cada lletra és petit.

salutacions i fins aviat

Anónimo dijo...

Gràcies per respondre, senyor von Horrach. El tamany de la lletra no es problema. de fet es ideal. Em referia al fet de que el fons del seu blog queda a darrera les lletres i aquestes no son negres, sino grises. En qualsevol cas, no deixare de seguir-lo.

Related Posts with Thumbnails